El 18 de gener de 2022, al voltant de les 23:21 h., es va declarar un incendi en una residència de gent gran de Moncada (València). Quan escric aquest article, hi ha dues hipòtesis sobre les causes del foc. Una d’elles és una anomalía elèctrica en una de les regletes de l’habitació de residents. L’altra hipòtesis és un curtcircuit en la connexió de l’ampolla d’oxigen, també en una de les habitacions de residents. Sigui com sigui, l’incendi es va propagar per la totalitat de la planta afectada. L’habitació va quedar completament destruïda i, fins i tot, part de la façana va quedar malmesa. El resultat de l’incendi va ser la mort de vuit residents. En el moment del sinistre, segons el diari Levante, hi havia 81 residents, dels quals 25 van ser evacuats pels bombers.
L’incendi va passar a la nit. I què passa a les residències de gent gran a les nits? Doncs, sota el meu parer, hi ha poc personal per tenir cura dels residents. De fet, aquesta situació està regulada a Catalunya pel Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. En aquest Decret, es pot llegir en l’Article 4.3:
“2.3.2.- Serveis de centres residencials per a gent gran, b) Serveis de residència assistida: “En horari nocturn, el personal d’atenció serà d’una persona fins a 35 residents, a més d’una persona localitzable, de 36 fins a 80 residents, dues persones; de 81 fins a 110 residents, dues persones, a més d’una localitzable; de 111 fins a 150 residents, tres persones; a partir de 151, tres persones més una altra per cada 50 residents o fracció”. Això no vol dir que algunes residències augmentin la ràtio de professionals per residents. Les normatives demanen sempre uns mínims que s'han de cumplir. En tot cas, està en mans de cada direcció de residències augmentar aquesta ràtio per sobre del què diu la normativa.
Igualment, el nombre de llits per superfície també està regulat pel Decret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d'autorització administrativa i de comunicació prèvia dels serveis socials i del Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials. Podem llegir en l’Annex 1. Condicions materials mínimes dels establiments on es presten serveis socials, en l’article 5.2.5 Espais dormitori, el següent:
B Superfícies:
a) Dormitori individual: 8 m2
b) Dormitori doble: 12 m2
Per tant, podem veure amb aquesta distribució que, com a màxim, hi poden haver 2 residents per habitació. Això, si seguim els criteris establerts per la Generalitat de Catalunya en el seu Decret 176/2000, poden existir residències amb 17 habitacions dobles i una individual, com a màxim, on només hi hagi una persona físicament present a la residència. El Decret parla d’una persona “localitzable”. Òbviament, aquesta persona pot no estar físicament a la residència. Per tant, la gestió d’una emergència i, en aquest cas, d’un incendi, només la podrà fer, en els primers minuts, la persona que estigui present a la residència. I ara, una pregunta, ¿com s’evacuen 35 residents amb un incendi declarat i incontrolable? ¿És possible i viable evacuar a les nits a 35 residents, la totalitat dels quals segurament estaran enllitats i amb alguns segurament tindran mobilitat reduïda? La resposta, per mi, és un no rotund. Aleshores, com es soluciona aquesta problemàtica?
L’anàlisi dels riscos en el pla d’autoprotecció (PAU) d’una residència, ha d’incloure, forçosament, els incendis o emergències en qualsevol dels torns de treball d’aquestes instal·lacions. I també, els elements vulnerables que tingui a l’entorn, com és el cas d’aquesta residència de Moncada, la qual comparteix finca amb un edifici educatiu. Això es tradueix en els avisos a fer en cas d'emergència, és a dir, en un feed-back entre la residència i el centre educatiu. Normalment, s’acostuma a dividir els torns entre matí, tarda i nit. En horari diürn, les residències, poden tenir cobert, més o menys, bona part dels espais de residència. És a dir, poden disposar de prou personal per fer front a un incendi, donar avisos i, si cal, traslladar els residents a una altra banda de la residència. Però, què passa a les nits? Quin és el problema més greu que tenen les residències de gent gran quan es declara un incendi?
I quan parlem de residències, podem incloure també tots aquells edificis que el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) els declara com d’ús hospitalari, és a dir, edifici o establiment destinat a assistència sanitària amb hospitalització de 24 hores i que estan ocupats per persones que, en la seva majoria, són incapaços de cuidar-se per elles mateixes, tals com hospitals, clíniques, sanatoris, residències geriàtriques..., en el seu Annex A. Terminologia.
Un cop hàgim identificat els riscos i establert els possibles escenaris, haurem de proposar unes mesures correctores per, com a mínim, minimitzar els riscos i augmentar la seguretat, tant dels residents i treballadors, com de la instal·lació. El CTE és molt clar en els seus aspectes de sectorització. Però, moltes vegades ens enfrontem amb residències construïdes més enllà fins i tot de la CPI-96.
Com a tècnics, quan veiem que tenim edificis més antics que la pròpia normativa contra incendis, és lícit, sota el meu parer, proposar les mesures que la normativa actual estableixi. Un altre problema que podem trobar-nos és amb el pressupost econòmic que poden tenir les direccions de les residències. En aquest cas, podem sempre proposar una sectorització parcial per planta. És a dir, disposar de dos sectors d’incendi per tal de poder realitzar una evacuació horitzontal a través de portes EI que separin l’àrea de l’incendi amb una àrea segura i sense fums.
Quan parlem d’evacuació, estem parlant de com a mínim, realitzar aquesta tasca entre quatre persones. Per tant, no sempre podrem traslladar els residents d’un sector a un altre, sobretot si no tenim prou personal com és el cas dels torns nocturns.
Hem de partir de la premisa, doncs, que aquest tipus d'edificis no són evacuables. Arribats a aquest punt, les habitacions seran els llocs de confinament més segurs pels residents, per tal que aquests no respirin el possible fum que pugui afectar la seva planta. Una porta tancada, fins i tot una de fullola, sempre serà més eficaç que una porta EI oberta i amb possibles falques evitant el seu tancament. A l’incendi de Moncada, els bombers es van trobar residents enmig dels passadissos i, aquests, van respirar el fum, el qual és altament tòxic, inflamable i que pot estar a altes temperatures, a banda del seu poder calorífic que pot iniciar focus secundaris en altres espais de l’edifici en contacte amb altres elements combustibles. El fum, tendirà a baixar de cota, ja que si no pot sortir, s’anirà acumulant al sostre i anirà descendint fins a convertir l’atmosfera irrespirable. Una altra cosa que va succeir a Moncada és que l’evacuació va ser realitzada, majoritàriament, per personal del servei d’emergències. Òbviament, l’evacuació, segons va declara el cap del parc de bombers de la Pobla de Farnals, “fou molt complicada perquè moltes persones no podien moure’s”. Aquest fet, el de la mobilitat reduïda, és fàcilment que es presenti en aquest tipus d’edificis (hospitals, centres de dia, residències de gent gran...).
Per tant, l’única manera que tenim per minimitzar els efectes d’un incendi, serà la presència de sectors d’incendi, un bon sistema de detecció d’incendi que ens pugui avisar precoçment de l’inici d’aquest i una bona organització en emergències, la qual ha d’estar implantada correctament gràcies al PAU. L’organització és bàsica perquè el personal assignat a les emergències sàpiga a quin número d’emergències trucar, segueixi el protocol designat per aquests casos i traslladi la informació als equips d’emergència que puguin acudir. Aquests tres factors, són claus per donar una resposta eficaç i ràpida al perill que suposa que un incendi es pugui propagar lliurement per un edifici. I, a més, amb presència de persones que no poden moure’s pels seus propis mitjans, sinó que són dependents del personal treballador d’aquest tipus d’instal·lació.
Una residència sempre serà un edifici vulnerable. Cal cuidar a la gent gran, a tots aquells que, quan eren joves, ens han cuidat, criat i protegit. I també cal formar i informar a les direccions d’aquests centres de la importància que és protegir l’edifici estructuralment i implantar unes fitxes d’actuació per tal que la resposta a les emergències minimitzi els efectes nocius, ja sigui d’un incendi, una inundació o qualsevol altra emergència.
Tots els drets reservats | Ivan Matavera Martínez