Segons l'informe anual sobre víctimes en incendis que realitzen conjuntament Mapfre i l'Associació Professional de Tècnics de Bombers (APTB), el 2018 hi va haver 123 víctimes mortals a causa dels incendis i unes 6.500 persones cremades a causa d'aquests.
Ens semblarà potser "poques" persones, si ho comparem amb les víctimes d'accidents de trànsit del mateix any, 1.180. Però, igual que la DGT a Espanya o al Servei de Trànsit a Catalunya, fan campanyes perquè els accidents de trànsit provoquen 0 víctimes, el mateix cal fer en l'àmbit dels incendis. Una manera de fer-ho, per exemple, seria incentivar la instal·lació de detectors en els habitatges.
Sempre faig èmfasi en la formació. La formació és bàsica per, a més d'adquirir conceptes claus sobre incendis, ho és també per interioritzar en el nostre subconscient, conductes adequades per dur-les quan ens trobem cara a cara amb una emergència.
Aquestes conductes s'adquireixen a través de la formació. Som nosaltres, els tècnics, els responsables de fer arribar a la comunitat o als qui ens estigui escoltant, les actuacions bàsiques i imprescindibles que hem d'optar en cas d'emergència.
A les classes sobre plans d'autoprotecció, és gairebé obligatori explicar les funcions que se'ls assignen als responsables en els PAUs. Cal explicar qui és qui en l'organització en emergències, les seves funcions, els seus horaris, comentar les instruccions i les seves actuacions en el conjunt de l'organització. Però no és menys important, explicar també què és un incendi. Perquè realment, sabem què és un incendi?
Personalment, acostumo a dividir les classes en dos blocs. El primer bloc el dedico a explicar què és un incendi. En aquest bloc entren els conceptes generals com el triangle de foc, el punt d'inflamació i autoinflamació, la importància de l'oxigen, la importància dels gasos tòxics i inflamables... I el segon bloc, el dedico precisament a explicar el PAU d'aquesta activitat en concret.
Un incendi, doncs, és simplement una reacció química d'oxidació, la qual emet llum i calor. El que anomenem Triangle del foc és simplement la combinació de tres factors perquè es produeixi un incendi: combustible, oxigen i una font d'ignició. Sense un d'aquests tres elements, l'incendi s'extingeix o no pot produir-se.
En articles anteriors, explicava què és el que realment crema. I el que crema són els gasos que desprèn un combustible (sòlid o líquid) quan aquest arriba al punt d'inflamació, i apareixen els primers gasos. Per tant, cremen els gasos que desprèn aquest combustible.
Llavors és quan apareix el fum i envaeix ràpidament l'habitació o qualsevol espai on es produeixi. Una sola cadira cremant-se, pot arribar a omplir completament una habitació de fum. Això pot trigar pocs minuts i, llavors, més que mai és imprescindible saber què fer i com actuar.
En la cultura dels incendis, hi ha un fenomen que es diu blackdraft. El backdraft el podem definir com una explosió provocada per l'entrada d'aire en un recinte que estava tancat i amb gasos a altes temperatures. Aquests gasos, han arribat al punt d'autoinflamació, el que significa que, per cremar, no necessiten de cap font d'ignició. Només necessiten l'aire per cremar.
Doncs imaginem que hi ha un incendi en un dormitori o en un una habitació d'hospital. Què hem de fer? Obrirem la porta per salvar a qui estigui dins? Quines conseqüències pot tenir obrir la porta d'un espai ple de fum? O pel contrari, posarem en risc la nostra vida i la dels altres si obrim aquesta porta?
Seguim imaginant que aquest espai es va omplint de fum. El fum, pesa menys que l'aire, i sempre tendirà a elevar-se fins al sostre per després anar baixant. Imaginem que aquest espai està tancat i, passats uns minuts, des de fora veiem que surt fum per les escletxes de la porta. Si surt fum per l'escletxa de sota, què més indicis necessitem per saber que tota aquesta habitació està plena de fum?
El fum és un gas. I els gasos estan formats per molècules molt distants entre sí i que es desplacen a gran velocitat. Més o menys a uns 350 m/s. Aquestes molècules, a l'estar "tancades" en un recipient, ja sigui una habitació, un armari elèctric o un contenidor, aniran xocant constantment contra les parets d'aquests recipients. A més, a major temperatura tingui el fum, més ràpid aniran aquestes molècules i exerciran sobre aquest recipient el que anomenem, pressió.
Doncs bé, tenim l'habitació plena de fum, amb gran pressió exercida per les molècules d'aquest gas i amb el fum a altes temperatures i a punt d'autoinflamació. Llavors, si decidim obrir aquesta porta, què passarà? Simplement, alimentarem l'incendi a través de l'oxigen. Què vull dir amb això? Que el fum, que no necessitava cap font d'ignició, cremarà amb l'entrada d'aquest oxigen i, a més, la diferència de pressió entre l'exterior i l'interior provocarà una deflagració instantània, a la qual anomenem backdraft.
Si reprenem el que dèiem del triangle del foc, l'incendi neix per la combinació de tres factors: combustible, oxigen i font d'ignició. A casa o en un hospital, hem d'actuar ràpidament, ja que potser tinguem sota la nostra responsabilitat persones que no es valguin pels seus propis mitjans i que necessitin la nostra ajuda. En aquests moments, la utilització de l'extintor pot ser contraproduent si no sabem com utilitzar-lo i mai hem rebut formació en extinció d'incendis. En les meves classes mai prohibeixo el seu ús, simplement dic que si aquelles persones es veuen capacitades per utilitzar-lo, que l'utilitzin. Però sempre des d'una posició de seguretat i un cop evacuades les persones més properes a l'incendi.
Llavors, quina solució ens queda? Difícilment farem desaparèixer el combustible i, possiblement, tampoc sabrem utilitzar un extintor per sufocar l'incendi. Però hi ha una cosa que sí que podrem fer. A la Terra, l'aire està compost per un 78% de nitrogen, un 21% d'oxigen i un 1% d'altres gasos. Aquest 21% és el que facilita la combustió. Però per sota del 16%, l'incendi, tendeix a autoextinguir-se. Llavors, si eliminem l'oxigen i reduïm el seu volum en aire a un 16%, eliminaríem l'incendi, fàcil, no? I com ho aconseguim?
La solució és ben senzilla i ho pot fer, des d'un nen de 5 anys fins a una persona de 100. Com a tècnics crec que no podem obligar a ningú a utilitzar un extintor si no es veu capaç de fer-ho. Però sí que podem exigir a les persones que es troben davant d'un incendi a fer un gest que pot salvar-los la vida i les del seu voltant: tancar la porta de l'incendi.
Al tancar la porta, li traiem a l'incendi allò que l'alimenta, l'oxigen. Confinat l'incendi, ens donarà temps a organitzar-nos. Evitarem respirar el fum, ple de gasos tòxics i inflamables com el cianur o el monòxid de carboni i podrem efectuar les trucades als cossos d'emergència amb més serenitat i tranquil·litat. Així doncs, un simple gest pot significar salvar la vida o posar-la en perill.
Tots els drets reservats | Ivan Matavera Martínez