L'ésser humà, durant tota la seva existència s'ha anat trobant amb situacions en què ha hagut d'advertir de la presència d'algun perill, d'alguna risc o d'alguna calamitat. És per això que, mitjançant la tecnologia de cada època, ha ideat una sèrie d'estris que servien per donar avís a la població. Per exemple, a la Xina medieval, es van utilitzar els coets per avisar o també el gong, que produïa una seqüència i un so representatius. Amb l'aparició del cristianisme i de les esglésies, la campana també servia per avisar la població de possibles incursions de l'enemic a les seves terres, d'atacs per part d'exèrcits musulmans o, també, per donar avís d'algun que un altre incendi que es produïa . En definitiva, tots aquests casos exposats tenen una única finalitat, la comunicació. Comunicar és el que ens diferencia dels primats i, si ho sabem aprofitar, ens serveix per a, en cas d'emergències, salvar vides.
En l'actualitat, i en el món de la protecció contra incendis, disposem de diversos mecanismes per donar l'alerta o alarma. L'alerta és un primer estímul que recull el cervell i el posa en tensió, el prevé d'una cosa que passarà o està passant en un lloc proper a ell. Pot ser que aquesta alerta, en cas d'incendi, sigui l'olor de fum, o el soroll dels passos per escales, o algun xiscle, o el so de vidres trencats. Normalment, si la instal·lació disposa d'un sistema de detecció i alarma, aquesta alarma serà la sirena d'evacuació. A tot el món, quan ens passegem per qualsevol edifici, ja sigui museu, hipermercat, oficines o esglésies, la sirena és sinònim d'evacuació. Per tant, sempre haurem abandonar l'edifici on ens trobem, seguint sempre la senyalització d'evacuació o les consignes que ens puguin donar des de l'organització.
Però què passa si no disposem de tots els sentits? Com ja hem vist en altres articles, la legislació sobre protecció contra incendis està avançant en aquest aspecte. Per exemple, amb l'aparició de les zones de refugi, estandarditzades en la legislació i que es requereix en edificis que puguin arribar a certa alçada. No obstant això, en aquest article ens centrarem en l'alarma i les diferents tipologies.
Si reprenem el fil del que estàvem comentant, no tothom té o disposa del sentit de la vista o de la oïda. És per això que, actualment, hi ha dispositius d'alarma, no tan sols sonor, sinó també lumínic. I per què lumínica? Doncs perquè, tal com tot ésser humà té dret a ser tractat de la mateixa manera en uns aspectes de la vida, en cas d'emergència, també les persones amb diversitat funcional, tenen els mateixos drets a ser avisades que en aquest edifici o instal·lació , està passant alguna cosa i, la millor solució, és abandonar-lo. També hi ha la possibilitat que ens trobem en llocs de treball que utilitzen cascs de protecció auditiva i els sigui difícil identificar un senyal d'alarma sonora. És per aquesta raó que, els anomenats flaixos, també són una solució interessant per a aquest col·lectiu de treballadors.
Però la normativa va més enllà fins i tot de les persones que no poden escoltar, però sí veure. L'epilèpsia és un trastorn neurològic provocat per l'augment de l'activitat elèctrica de les neurones en alguna zona del cervell. La persona afectada pot patir una sèrie de convulsions o moviments corporals incontrolats de forma repetitiva. Segons l'OMS, l'epilèpsia afecta més de 50 milions de persones a tot el món i es van diagnosticant 2,4 milions de casos a l'any. No obstant això, un 10% de la població que no té perquè tenir epilèpsia, pot patir en algun moment de la seva vida, convulsions epilèptiques.
Vist el panorama mundial sobre aquesta malaltia, els legisladors també han pensat en aquest col·lectiu i diverses normes reflecteixen el que ha de ser una sirena d'alarma lumínica que tingui en compte l'epilèpsia. Per exemple, el Loss Prevention Code of Practice
anglès en el seu punt 4.5.- Photosensitive Epilepsy
diu el següent:
"Les persones amb epilèpsia fotosensible pateixen convulsions provocades per certes freqüències lumíniques intermitents o patrons contrastants de llum i foscor. Les convulsions s'activen, més probablement, per freqüències entre 3 Hz i 30 Hz, encara que això varia de persona a persona; mentre que algunes persones són sensibles a freqüències superiors a 30 Hz. És improbable que les convulsions siguin provocades per freqüències inferiors a 3 Hz. "
Per evitar les crisis epilèptiques fotosensibles s'aplica el següent:
- el producte de n x f ≤ 3 Hz, on n és el nombre de VAD (Visual Alarm Device) visibles des de qualsevol punt únic i f és la velocitat de flash de cada dispositiu
- els VAD han sincronitzar d'acord amb els requisits de Clàusula 4.3.7 a BS EN 54-23.
- Els VAD muntats un a costat de l'altre per proporcionar senyals d'alerta i evacuació no han d'operar simultàniament
- S'ha de tenir cura al col·locar VAD en àrees o superfícies amb molts reflexos. Per exemple, fins i tot si, des d'un punt particular, solament un VAD es pot veure directament, els reflexos de VAD (no sincronitzats) també poden ser visible. En aquestes circumstàncies, els VAD poden necessitar sincronitzar-se.
A la NFPA 72 Codi Nacional d'Alarmes i Senyalització, també ens parla de la importància de l'epilèpsia i dels seus riscos amb els llums estroboscòpics que no estiguin sincronitzades. És per això que recomana la seva sincronització sempre que hi hagi més de dos dispositius en un mateix camp i angle visuals, a excepció dels dispositius que es trobin a l'exterior de l'edifici o en aquells casos en què no coincideixin en ubicació. Per exemple, dos pisos diferents on no es poden veure simultàniament les llums estroboscòpiques de les plantes en qüestió. D'altra banda, un estudi de la Fire Protection Research Foundation, va dictaminar que la millor freqüència de les alarmes perquè els individus es poguessin despertar, ja sigui amb dificultats auditives o amb problemes d'alcoholisme, fos de 520 Hz. Així mateix, altres estudis també han demostrat que la baixa freqüència de 520 Hz pot servir per despertar a un altre tipus de població, és a dir, nens o una altra població de risc. En definitiva, un senyal de to harmònic de baixa freqüència de 520 Hz proporciona una millor efectivitat d'activació en comparació amb sirenes d'alta freqüència, les quals es troben normalment en 3200 Hz.
Un altre exemple de normativa adaptada a l'epilèpsia és la UNE-EN 54-23 Sistemes de detecció i alarma d'incendis. Part 23: Dispositius d'alarma d'incendis. Dispositius d'alarma visual (VAD). En el seu apartat 4.3.7.- Sincronització, ens recomana que els VAD, estiguin sincronitzats "per eliminar la possibilitat d'un patró de flaix de freqüència / temporal que podria tenir efectes perjudicials, com atacs epilèptics, quan els dispositius estan molt propers." Aquesta sincronització hauria de perdurar en el temps, com a mínim, uns 30 minuts.
Addicionalment a la importància que se li hagi de donar a les llums estroboscòpiques, tampoc hem d'oblidar que el nivell sonor d'una alarma ha de donar-nos les primeres pistes per abandonar l'edifici. El so es mesura en dB, i la normativa és clara en aquest aspecte. La normativa de referència és la UNE-EN 23.007-14 Sistemes de detecció i alarma d'incendis. Part 14. En aquesta normativa, ens indica que el mínim de dB que ha d'assolir una sirena d'evacuació és de 65 dB o 5 dB per sobre de qualsevol altre soroll que pugui persistir durant un període major a 30 segons, i el màxim, 120 dB. En aquesta forquilla, els tècnics podem recomanar que en certs llocs com ara, habitacions d'hotel, hagin de augmentar-se els dB. Si bé és cert que en habitacions d'hotels o similars, la sirena ha d'arribar a 75 dB a la capçalera del llit, és difícil que això pugui passar, perquè les portes atenuen en 20 dB, aproximadament, el soroll de la sirena si aquesta es troba a l'exterior de passadís o prop dels ascensors. És per això que es recomana també, instal·lar sirenes dins de les pròpies habitacions, ja siguin en edificis residencials o d'un altre tipus.
Existeixen en el mercat, uns dispositius que es diuen Bed Shaker Fire Alarm. És un dispositiu pensat per a llocs amb hostes dorments com, per exemple, residències, hotels, apartaments, motels ... Aquest dispositiu es col·loca per sota del matalàs i, a l'activar-se l'alarma d'incendi d'un detector autònom, dóna un senyal a el dispositiu i fa que aquest vibri i desperti a l'hoste.
En definitiva, els sistemes de detecció i, especialment, els d'alarma han d'estar dissenyats per a tot tipus de persones i condició, ja sigui perquè tenen una diversitat funcional o perquè el seu ambient de treball està envoltat de soroll o altres condicions ambientals que dificulten la identificació d'una alarma sonora. Cada cas o cada edifici serà diferent, perquè els seus usuaris o treballadors mai són iguals en tots els edificis. Per això, nosaltres com a tècnics d'elaborar els plans d'autoprotecció hem indagar i preguntar sobre el tipus d'usuaris que utilitza aquesta instal·lació, per després poder proporcionar a la propietat solucions eficaces i que, arribat el moment de l'emergència, siguin identificats i acceptats per tots els ocupants.