Es pot aturar l'avenç tecnològic? Som capaços de col·locar un semàfor en vermell per aturar el tsunami que se'ns ve al damunt sobre les noves propostes de mobilitat i les exigències a l'agenda mundial sobre contaminació (reducció de la petjada de carboni, eliminació de vehicles amb motor de combustió…)? La resposta, al meu entendre, és que no. Però aquesta nova tecnologia, si produeix danys al nostre entorn, a les nostres llars, al medi ambient i té un impacte directe en la nostra quotidianitat, s'ha de continuar utilitzant? Doncs això és el que passa, des de fa uns quants anys (i va en augment) amb els dispositius que utilitzen bateries de liti.
De bateries de liti n'hi ha de diversa índole, així com dispositius que les utilitzen (mòbils, ordinadors portàtils, tauletes, patinets, bicicletes, cigarretes electròniques, cotxes… i fins i tot sobres dedicats a felicitar un aniversari o un altre esdeveniment). En el nostre dia a dia, estem envoltats d'aquesta tecnologia, però darrerament, es donen incendis amb conseqüències molt greus, ja no tan sols en elements materials, sinó també s'ha portat vides al davant.
Segons els bombers de Nova York (FDNY), el 2022 hi va haver 216 incendis provocats per bateries de bicicletes elèctriques, els quals van acabar amb 146 ferits i 6 morts. Si ho comparem amb les xifres del 2021, sempre segons FDNY, hi va haver 104 incendis, dels quals 79 ferits i 1 mort. No tots els incendis on hi ha presència de dispositius de liti han de ser forçosament la causa i l’origen de l’incendi. Però és cert que, si no es prenen certes precaucions, aquests dispositius poden arribar a produir greus, intensos i, fins i tot, violents incendis. De fet, en un incendi de vehicle amb bateries de liti, els bombers van arribar a gastar 23.000 litres d'aigua. Això dóna una visió de com virulent és aquest tipus d'incendis on es veu involucrada aquesta nova tecnologia que va augmentant dia a dia.
Però si volem resoldre el problema que suposa conviure amb aquests dispositius, haurem d'entendre com funcionen. Bàsicament, les piles de liti es conformen del seu recipient als extrems del qual, s'ubiquen els elèctrodes, un de positiu i l'altre negatiu. Dins aquest recipient, ve incorporat l'electròlit (que acostuma a ser una solució líquida formada per hidrocarburs i sals d'ions de liti, encara que també hi ha electròlits d'origen sòlid) i una membrana separadora que pot estar feta de material plàstic. Aquesta membrana, que és permeable, permet el flux d'electrons de liti del pol negatiu (ànode) al pol positiu (càtode) i és així, grosso modo, com es carrega una bateria.
I aleshores, per què els incendis de bateries de liti són tan violents? Quina particularitat tenen aquests productes? Doncs, bàsicament, quan aquestes bateries es fan servir de forma incorrecta, pateixen cops (ja siguin voluntaris o involuntaris), s'exposen a temperatures extremes (fred o calor), pateixen envelliment, no se segueixen les instruccions del fabricant, pateixen càrregues i descàrregues contínuament (es comparteix la mateixa bateria amb altres usuaris o es força el consum d'aquestes bateries), no es cuiden bé o, simplement, pot haver-hi una fallada de fabricació, es pot originar un incendi que ve precedit per una emissió de gasos a alta pressió i de diverses densitats (més pesants que l'aire i que es poden desplaçar arran de terra), l'aparició de fum tòxic, corrosiu i inflamable i, finalment, l'incendi.
Així doncs, a causa d'un incendi per bateries de liti, podem tenir al nostre voltant gasos com el metà, el sulfur d'hidrogen, el mateix hidrogen, el clorur d'hidrogen, el monòxid de carboni, l'etilè i una infinitat d'altres gasos igualment perillosos per a la vida i el medi ambient. I aquesta exposició sobtada en poc temps, però amb gran quantitat de partícules contaminants, pot tenir efectes nocius si estem a prop i els respirem immediatament. La particularitat d'aquests incendis és que es produeixen a interiors i, especialment, a habitatges i aparcaments. Això ho fa especialment perillós, atès que aquest tipus d'incendis no es veia anys enrere, atès que no hi havia una globalització tan alta d'aquest tipus de tecnologia.
Segons el tipus de material amb què estigui fabricada la bateria, s'originaran uns o altres gasos. Però independentment d'això, el que genera un risc, ja no tan sols per als usuaris d'aquests dispositius, sinó també per als bombers, és la propagació d'una pila danyada a una altra adjacent. En un vehicle de Tesla, per exemple, hi poden haver emmagatzemades més de 7.000 piles unes al costat de les altres. I apagar un incendi d'aquestes característiques pot suposar un esforç ingent de professionals, recursos hídrics i altres particularitats que implica la sufocació d'un incendi, depenent d'on es trobi (interiors o exteriors) i qui o afecti.
I davant aquest panorama, les empreses o usuaris deixaran d'utilitzar aquests dispositius? Segurament que no. Per tant, ens trobem en un moment en què la investigació de noves tecnologies i de la indústria de la protecció contra incendis tenen un gran repte al davant: fer més segurs aquests dispositius. És possible un sistema d'extinció automàtic incorporat a aquests dispositius (vehicles elèctrics, patinets, bicicletes…)? S'està treballant en un agent extintor capaç de sufocar aquest tipus d'incendis? Serem capaços de crear un altre tipus d'energia neta que no impacti negativament els usuaris?
Hem vist que els incendis a causa de bateries de liti augmenten a moltes parts del món. Hi ha ciutats com Londres o Barcelona, que ja han prohibit l'accés de patinets elèctrics al transport públic. Una altra mesura que han emprès algunes navilieres és la negativa a transportar cotxes elèctrics. Són mesures que poden perdurar en el temps? Òbviament que no, perquè, a part que la mobilitat és un factor inherent a l'ésser humà, la tendència que seguiran molts països és l'eliminació de recursos limitats i la substitució per altres de menys contaminants. I si la tecnologia ens permet mobilitzar-nos més còmoda, eficaç i ràpidament, aquesta tendència anirà a l'alça i serà imparable.
D'altra banda, nosaltres, com a usuaris d'aquests dispositius, també tenim el deure de tenir-ne cura, seguir les indicacions del fabricant i prendre mesures preventives bàsiques que ens puguin aconsellar diferents autoritats o entitats fiables o, simplement, utilitzar el sentit comú que, moltes vegades, sembla que estigui absent en l'ésser humà.
Tots els drets reservats | Ivan Matavera Martínez